Teatre: Hamlet Double Bill
El repte de sobretitular un Shakespeare desencaixat
Hamlet Double Bill és una deconstrucció del Hamlet de Shakespeare de La Ribalta Teatro, companyia italobritànica guanyadora de l'ESFN ShakeSphere 2024, representada al Teatre La Biblioteca (La Perla 29) en l'Edició Preludi del Festival Shakespeare Barcelona 2025. Els dos actes (The Play's The Thing i The Rest is Silence) prenen els títols de cites literals de l'original. Allò que no es veu des de fora: l'obra reconstrueix el clàssic gairebé paraula per paraula combinant versos d'actes i escenes distants. Una intervenció de tres línies pot contenir-ne un del segon acte, un del primer i un altre del cinquè. Cada fragment porta el pes del context del qual prové. Traduir el text implica entendre'n tot el rerefons.
La primera fase va ser d'immersió: identificar les costures de la deconstrucció, localitzar cada vers en el seu origen dins l'obra de Shakespeare i prendre les decisions de traducció de manera autònoma. Tècnicament, vaig emprar Glypheo i QLab seguint les especificacions de l'equip de La Perla 29.
La companyia era estrangera i l'obra es representava una sola vegada: no hi havia assajos previs. El matí de la funció vaig observar les divergències entre la gravació que m'havien facilitat com a referència i l'actuació en viu; al segon assaig vaig intervenir per a ajustar els sobretítols. Adrian Hughes, Alberto Ierardi i Giorgio Vierda (actors, directors i responsables del text alhora) em van integrar com un membre més de l'equip: durant els assajos van ser tan amables que van proposar-me d'ajustar les seves frases a la versió que jo tenia als sobretítols. Vaig respondre que de cap manera: l'obra havia d'arribar al públic com ells l'havien ideat.
La meva feina no era traduir un text teatral sobre el paper, sinó una funció en viu. El text havia d'empaltar-se a allò que els actors recitaven en temps real.
El registre va ser la primera decisió: un català literari però sense arcaismes gratuïts. Hamlet ha adquirit una dimensió atemporal que una llengua fossilitzada hauria traït. Fins i tot en els títols: The Play's The Thing és L'obra és el truc, on truc descriu exactament allò que Hamlet fa amb l'obra (usar-la com a engany per a desemmascarar el rei) i manté alhora el to lleuger del primer acte.
L'escena dels enterramorts pivota sobre les dues accepcions de to lie en anglès: jeure i mentir. Quan Hamlet diu «for thou liest in't» a l'enterramorts que treballa dins la tomba, l'acusa d'estar-hi ajagut i de mentir alhora, amb la mateixa paraula. El gag s'aguanta perquè el joc es manté durant tot l'intercanvi: cada rèplica explota un dels dos sentits i el torna contra l'interlocutor. En català jeure i mentir no comparteixen res; no hi ha cap paraula que faci les dues funcions.
La solució va ser trobar un tercer terme que s'hi acostés per tots dos costats: amagar. Connecta amb totes dues: l'enterramorts s'amaga físicament dins la tomba, i allò que amaga és la veritat. Així, «for thou liest in't» es converteix en «perquè t'hi amagues a dins», i l'acusació moral que en l'original estava implícita en el doble sentit es fa explícita una mica més tard: «el que amagues és la veritat». El problema afectava tota l'estructura de l'escena: sis rèpliques on cada interlocutor agafa el terme de l'altre i li dona la volta. Sense un pivot que funcioni en tots dos sentits l'intercanvi no s'aguanta. Amagar ho sosté perquè admet les dues lectures, física i moral, sense forçar cap de les dues.
Les cançons van exigir un criteri diferent. La companyia les interpreta en directe amb flauta i guitarra, i es repeteixen com a leitmotiv al llarg de l'obra: primer estableixen un estat emocional, després hi tornen per a reactivar-lo. Això vol dir que cada decisió de lèxic s'ha de sostenir en tots els passatges; una solució que val per a una sola escena no serveix. La musicalitat i la rima anaven per davant de la literalitat, però el significat havia de ser equivalent al de l'original. Als sobretítols, els fragments en italià els vaig deixar sense traduir: calia prioritzar que el públic captés la intenció humorística del canvi de registre.
Les divergències entre la gravació i la posada en escena es van tancar en un sol matí. Els ajustos van ser només d'implementació; les decisions de fons van aguantar els assajos sense necessitat de replantejar-les.