Twisted Tales
Donant forma al llenguatge d'un món de fades transmèdia
Twisted Tales és un ecosistema transmèdia infantil produït a Eslovènia per l'Institute for Transmedia Design, amb un equip creatiu de més d'una desena de països. El projecte reescriu contes clàssics com Aladí, La Sireneta, Els tres porquets o Pocahontas des de problemàtiques contemporànies: identitat, ecologia, desplaçament, masculinitat, assetjament… Cada conte es ramifica després en llibre, audioconte, app, teatre interactiu o taller escolar.
El procés editorial és exigent per acumulació. Els textos parteixen de versions escrites en anglès per autors d'orígens diversos, es treballen a aules de països tan dispars com Sud-àfrica, l'Índia o els Balcans i evolucionen després en suports diferents. Quan arriben al castellà, arrosseguen tres marcs mentals superposats: el del conte original, el de l'escriptor internacional i el dels nens de tot el món que el completen a l'aula.
Col·laboro amb el projecte des del 2025. He traduït sis contes, he localitzat el web del projecte (continguts editorials i articles pedagògics extensos) i he participat en les seves campanyes de comunicació. He mantingut converses de criteri amb l'equip de disseny d'històries i d'estratègia de marca i he validat la feina de correctors externs contractats pel client.
Les decisions lingüístiques es prenen sovint en conversa amb l'equip. Bona part del valor està a defensar criteris d'adaptació quan afecten el to, el nom dels personatges o la llegibilitat cultural.
L'acumulació de capes que arrossegava cada text demanava un enfocament d'adaptació cultural, amb distància deliberada respecte a l'original anglès.
Els noms propis concentren bona part d'aquesta feina. Srećka, la gènia d'Alen y la lámpara mágica, va passar a dir-se Fortuna: en serbocroat remetia a la idea d'«afortunada», i la connotació es perdia sense reescriure'l. Bibi the Beaver es va convertir en Casti el Castor per conservar l'eufonia. A Mira del mar de Coral vaig defensar els set noms de les germanes reines davant la temptació de simplificar-los: cadascun carregava un tret de caràcter i evocava el regne aquàtic de cadascuna d’elles.
La varietat escollida per als textos és la peninsular, encara que alguns àudios es narren després en variants llatinoamericanes per decisió del client: l'escriptura estabilitza la norma, l'oralitat obre l'espectre.
La col·laboració s'estén també al terreny de la marca i la comunicació. Se'm va consultar sobre el posicionament del projecte al mercat, vaig contribuir a donar forma a la seva estratègia de marca i vaig participar en converses estratègiques que habitualment queden fora de l'abast d'un consultor lingüístic extern. En publicitat, l'eslògan «Once upon a what if» es plantejava com a «Érase una vez… ¿y si?»; el vaig reescriure com a «Érase una vez… un poco distinta a la primera».
Els articles pedagògics demanaven un altre registre: divulgatiu, amb recursos periodístics per esquivar el to acadèmic. Vaig mantenir aquest registre en castellà sense traslladar-lo a una neutralitat funcional que hauria restat vida al text.
La col·laboració continua activa i els audiocontes publicats s'han produït a partir de les meves traduccions. El que va començar com un encàrrec de traducció s'ha convertit en una relació consultiva estable: el projecte ja té una referència única per a les seves audiències castellanoparlants. Està prevista una exposició de realitat augmentada el desembre del 2026, produïda amb Fab Lab Barcelona, en el marc del festival DAU, en la qual tornarem a col·laborar.